A jewel for the senses of sound

Espanha Plaza is the name of the site of the Valencian journalist ,Carlos Martí, joining the Spanish and Latin American cultures. A crucial meeting point for lovers of good music. Thanks to technology, the program that was on the air between 2002 and 2003, is now ready and available.

No sé perquè

No sé perquè ens agrada tant trobar els perquès d'allò que no té un perquè. Jo em declare en contra dels perquès perquè dilapidar el temps a la recerca del que no té explicació és humà però no tindria el perquè de ser-ho. I sense un perquè mentre vage sola pel la xarxa trobe Don't know why de Norah Jones.

Article de "El matí digital"

De la foscor a la llum

Entre insuportable i relatiu

Gravitation cannot be held responsible for people falling in love. How on earth can you explain in terms of chemistry and physics so important a biological phenomenon as first love? Put your hand on a stove for a minute and it seems like an hour. Sit with that special girl for an hour and it seems like a minute. That's relativity.

Albert Einstein

Quan era una preadolescent vaig llegir per primera vegada La insuportable lleugeresa de l'ésser i no la vaig entendre i, ara, que sóc adulta donaria el que fos per no saber de que tracta. En efecte, tot és relaitu com diu Einstein. El que per a tu significa l'univers per a un altre no té ni tan sols sentit.

Aquesta és la història d'un desencontre amb la vida, amb l'amistat, amb l'afecte, amb l'amor que mai ha existit. I torna, Einstein a tenir raó: tot és relatiu. I és així l'amor entre insuportable i relatiu.

Con tres palabras

"Con tres palabras te diré todas mis cosas"... això potser fou l'ànima del disseny del vídeo de campanya del PSOE en 1982 amb aquell slogan concís i directe: Por el cambio. Tornar a mirar aquestes imatges trenta anys després amb la perspectiva que dona el pas del temps és força interessant. En la meua opinió, més enllà de les consideracions socials i polítiques de la data històrica en la que el socialistes aconseguiren la majoria absoluta, l'èxit d'aquest vídeo radica en la simplicitat del missatge.

Ja sóc aquí!

“Ciutadans de Catalunya: ja sóc aquí! Ja sóc aquí! Perquè jo també vull l’Estatut! Ja sóc aquí! Per compartir les vostres penes, els vostres sacrificis i les vostres joies per Catalunya. Ja sóc aquí! Per treballar amb vosaltres per una Catalunya pròspera, democràtica i plena de llibertat. Ja sóc aquí!”.

Un 23 d'octubre de 1977, ara fa 32 anys, Josep Tarradellas amb una veu plena de passió i de força des de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona només amb tres paraules va transmetre tal grau d'emoció i de complicitat amb el seu poble que aquell instant màgic de llibertat serà impossible d'esborrar de la memòria dels catalans perquè va suposar la restitució del seu govern autònom i per a l'imaginari col.lectiu la recuperació de la normalitat i de la democràcia.

No tinc memòria històrica d'haver viscut aquell moment però m'emocione cada vegada que torne a vore aquestes imatges i escolte a Tarredellas qui tornava a casa després d'un llarg exili.

Música i més música...

No hi ha res com la bona música per fugir de la rutina i de la vulgaritat. Aquest diumenge de tardor m'he decantat per la de Goran Bregovic. És molt fàcil deixar-se seduir per aquesta deliciosa peça que t'arrossega suaument des del primer instant fins el final. Així que amics gaudiu del Ringe, ringe, raja (Ya Ya). Bon diumenge!.

Article de "El matí digital"

Tangerine dream

The controversial Nobel Peace Prize

Never has a Nobel Peace Prize been discussed so much. The Swedish Academy has touched a chord with the public opinion in the global village. The reactions have been so predictable and unpredictable that the award is taken by the United States president, Barak Obama.

His critics have not hesitated for a moment to take this opportunity to sow the seeds of discouragement and dump their harsh criticisms against a man who, since coming to power, has radically changed the way we do politics. We've gone from a "Bush State of War" to the era of dialogue for peace.

Obama means hope. Hope that many Americans have placed in someone who is without arms and flag, who has shown a clear willingness to want to change the world.

The Norwegian Institute distinguishes his "efforts by multilateral diplomacy" and its " vision of a world without nuclear weapons." But Obama is much more, representing light in the dark after having lived for many years in complete ostracism.

This award is in recognition for those who have voted in their country, who in the world to believe in him and his convictions. He himself understands "a call to action" as an incentive to address conflicts that has had humanity bleeding for decades and the new threats every day which renew the risk of a catastrophe.

Queda prohibido - A. Cuervo Barrero

Alfredo Cuervo Barrero ®

La crisi sengons els anglesos

Aquest vídeo conté una mica d'humor per assaborir aquest diumenge de tardor. El sofisticat estil anglès desdramatitza el caos de la situació financera. Les imatges corresponen al programa The last laugh.

Article de "El matí digital"

Quan la Reial Senyera baixa al carrer

Feliç 9 d'Octubre, valencians!

Coral romput



Vicent Andrés Estellés

Obama, Pittsburgh i el segle XXI

"No podem fer front als desafiaments del segle XXI amb institucions del segle XX" em quede amb aquesta frase de Barak Obama. És de lluny la millor que he escoltat en el transcurs de la cimera de Pittsburgh.

I té raó ane'm arrossegant el pes de segle passat mentre intentem començar a caminar gatejant com els nadons en una nova era que serà la dels nostres fills o, potser, la dels nostres nets. Ens va costar tancar el segle passat però, aleshores, ho teníem tot trillat; sabíem d'on veníem i també sabíem cap on anàvem; tanmateix ara som aqui perduts en mig d'una espiral que no ens deixa veure la llum.

I què podem fer? què farem?. Ho sabeu i ho sé. La resposta és tan simple com complexe el problema. Sobreviurem i tirarem endavant tal i com ho han fet tots els éssers humans que, com a nosaltres, els ha tocat viure a cavall entre dos segles.

Estem sofrint una transició cultural, política, econòmica i històrica. El nostre mon està canviant i ens angoixa no saber cap on ane'm i, al final, ens quedàrem on som. I per tot això no hem de baixar la guàrdia ni queixar-nos cada dia; al contrari hem de viure a mil cada segon i cada minut perquè no els tornarem a tenir mai més.

I like Ike

Esta joya audiovisual de 1956 es el primer anuncio electoral de la historia. Sin embargo, fue en las elecciones de 1952 cuando los expertos en publicidad sustituyeron a los políticos en la dirección de campaña del republicano Eisenhower quién derrotó al demócrata Stevenson.

La introducción de “spots” de corta duración, en algunos casos, acompañados de música comercial o los cambios en el lenguaje determinaron que el mensaje político del republicano consiguiera ser el más votado.

More.... Beguin the beguine

El meu amic Eldrige de Canadà m'envia aquest deliciós vídeo i no he pogut resistir la temptació de compartir-lo amb vosaltres. En veure'l m'han entrat ganes de ballar. Compte! Abans de prémer el play... Shall we dance?

Beguin the beguine

Obro el correu electrònic de la Universitat de València i allí m'esperava un e-mail del Rector, Francisco Tomás Vert, en el que dona a tothom la benvinguda al nou curs i envia un missatge d'estímul per assolir nous reptes. M'ha arribat a l'ànima aquest text totalment impersonal però amb un transfons encoratjador; quasi bé, ha estat com tornar als pàrvuls i sentir l'olor dels llibres nous i fer punta a la llapissera.

Mai hauríem de perdre la capacitat de tornar a començar i això deuria de ser cada dia amb el mateix impuls, amb la mateixa força. Paga pena inventar-se, de nou, cada vint-i-quatre hores i eixir al carrer amb energia

Article de "El matí digital"

Come back, Tramuntana!

You've got a friend

Escolte aquesta cançó de James Taylor després de llegir el bloc d'un amic en el que parla sobre el valor de l'amistat. Les relacions interpresonals, a vegades, van i venen massa ràpides i els valors es dilueixen entre les presses i l'estrès. Reconforta reflexionar sobre la lletra de Taylor en aquests dies tan perplexos.

Poison for the heart

I was looking on my hard drive for one picture but I've found the instrumental version of it's De-Lovely played by Ray Anthony. While I was listening this music on YouTube and looking for the version of Robbie Williams by serendipity I've found the Spanish version played by Ana Belén. It's not like the original but, also, awesome. Describes love as a poison for the heart.

This version reminds me of the last Maruja Torres book. The text speaks of death but above all of life and how to live. Love is a poison and also life. Isn't it?.

Chávez: ¿Ha nacido una estrella?

Pisó la alfombra roja como una estrella de cine entre el glamour de los flashes y el público e, incluso, firmó autógrafos. Sin embargo, de toda la puesta en escena lo que más me sorprendió fue una de sus declaraciones en las que aseguraba que "soy uno más". El presidente de Venezuela, Hugo Chávez, obviamente, no fue un mero asistente al Festival de Venecia. Imagino a su versión conservadora, Silvio Berlusconi, quién piensa que los italianos quieren ser como él, envidiándolo por no haber sido él la estrella mediática.

Socialistes valencians?

Al si d'un PSPV (Partit Socialista del País Valencià) que no ha estat capaç de fer una oposició productiva per recuperar el vot dels valencians cap a l'esquerra es reobre el debat de les sigles PV (País Valencià) amb la intenció del Secretari General, Jorge Alarte, d' emprar la marca "socialistes valencians" en nom d'alguna miraculosa estratègia de màrqueting polític que, presumptivament, ajudarà a recuperar els vots perduts.

Aquestes sigles responen a la identificació d'una formació política amb la societat i la cultura d'un poble que, en compte, d'amagar o esborrar s'han de lluir perquè es tracta de dignificar la identitat dels valencians. Lluny queda la Transició on els socialistes feren un gran esforç amb renuncies importants per contribuir al consens i, ara, no te sentit una autocensura absurda que sembla estar en la línia d'actuació de la dreta reaccionaria.

A qui convé aquesta polèmica?; de debò calia generar mala maror?; és aquest el moment oportú?; paga pena transmetre aquesta imatge a la societat?

Algú te la resposta?.

Una turista entre l'asfalt

Aparcar prop del treball ja s'ha convertit en un somni impossible d'assolir ni un amor platònic és tan irreal com la desitjada plaça d'aparcament que es fa de pregar aquests dies a València. S'ha acabat l'estiu és Setembre i tothom a tornat.

Un dels meus reptes per el nou curs és mantenir la calma i fugir de l'estress i, en aquest sentit, m'he armat de valor. Així que després d'inspirar i expirar profundament quan he aconseguit estacionar i he tret la meua càmera de fotos per prendre unes quantes instantànies del Palau de l'Òpera com si d'una turista es tractés i per començar be el dia he fet el camí cap al treball per el mig del llit del Túria entre turistes reals, amants del jogging, ciclistes i els treballadors del recinte.

Més enllà del pont del Reial

"Al temps del casament ja estava finalitzat el pont" (1598). El pont del Reial, tal i com hui el coneguem, es va remodelar amb motiu de l'enllaç entre Felip III i la reina Margarida. Sempre que passe em pare, el mire de lluny i m'acoste a tocar la pedra que ha sostingut el pas de milers i milers de persones amunt i avall.

Quina sort que tinc de treballar prop del llit del Túria! Hui ha estat un dia intens, massa intens i no hagués estat bona idea tornar a casa sense agafar aire i prendre un respir tot i que fos entre l'asfalt de la ciutat, però jo he baixat a la terra per passar sota el pont on abans dels jardins hi havia l'aigua del riu. No m'imagine l'aigua mullant aquests murs tan forts que romanen ferms mentre passa el temps i, el pont, malgrat els malgrats aguanta i planta cara tot i que vinguen mal donades. Ojalà jo fos pont!

Foto: Aspecte del pont del Reial (P. Martorell)

Article de "El matí digital"

Bombons