AI can be the worst mistake in history

Albert Einstein intuyó los efectos de la tecnología en el ser humano: "Temo el día en que la tecnología sobrepase nuestra humanidad. El mundo sólo tendrá una generación de idiotas". Estamos cruzando esa fronteroa; de hecho, pensadores como Nicolas Carr investigan el efecto de la tecnología sobre nuestro cerebro y no es muy alentador dado que asegura que hay efectos colaterales como la dispersión y la falta de concentración. Stephen Hawking considera que  la AI puede ser el peor error en la historia . Me pregunto si llegará el día en que el resultado de los avances científicos en materia de inteligencia artificial consigan que una máquina tenga conciencia. ¿Qué pensáis vosotros?

Albert Einstein intuited the effects of technology on human beings: "I fear the day when technology exceeds our humanity. The world will only have a generation of idiots.". We are crossing the border; in fact, thinkers like Nicolas Carr investigated the effect of technology on our brains and is not very encouraging as it ensures that there are side effects such as dispersion and lack of concentration. Stephen Hawking believes that the AI can be the worst mistake in history. I wonder if the day will come that the result of scientific advances in artificial intelligence get a machine with a conscience. What think you?

Foto: Stephen Hawking (Fuente: Área multimedia web S,Hawking)

El color del vermell

L’aigua es fon amb el cel obert formant un tot que atrapa l’espai de gom a gom i, per moments, t’integra en el paisatge. Qui no ha experimentat aquesta sensació alguna vegada en la vida? A mi m’ocorre sempre que vaig a El Palmar. El preludi és l’arribada, quasi sempre, creuant els camps d’arròs i seguint el ritual de baixar la finestra del cotxe per rebre l’aroma a natura emergent de les tiges verds que es perden en l’horitzó. Al cap de pocs minuts la carretera t’arrossega sense remei al llac de l’Albufera que apareix, de sobte, en el marge dret del camí acaronant l’entorn suaument. Segueix a El Matí Digital

Quousque tandem Cullera?

I em pregunte si el foc haurà cremat les lletres de Cullera de la muntanya. I em pregunte amb quin fonament es decideix fer un castell de focs artificials amb Alerta 3 i vent de ponent?"Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?". I mentre això ocorre el poble segueix qüestionant-se el perquè de decisions absurdes, la terra mor fosa en flames i amb ella morim, un poc, nosaltres, que som part d'ella. Absurda, irracional, incoherent, desgavellada, insensata, il·lògica, inadmissible i, més encara, és la sensació que s'experimenta al vore foc de festa cremar, com cremava, el patrimoni de Cullera i dels valencians. Segueix a El Matí Digital 

El lado oscuro del universo

Frederic Treuber, físico de Investigación Experimental del CERN, presenta después de una interesante introducción sobre la física de particulas y la cosmología al catédratico de la Universidade de Barcelona, Enrique Fernández, que desgrana los últimos descubrimientos de la investigación sobre materia y energía oscura.

* La conferencia se celebro el día 23 de abril de 2014 en la sede de la Fundación BBVA de Madrid

Adéu Gabo!

No et puc deixar d'estimar perquè m'has fet somiar, m'has ensenyat i m'has fet més lliure. Mai t'oblidaré. I mai oblidaré la primera vegada que vaig llegir les teues lletres en aquell “El amor en los tiempos del cólera” que tant em resistia a llegir perquè no m'agradava el títol. Recorde que no em podia desenganxar d'aquell llibre i la tristor que vaig sentir al arribar a la fi. Aquella història m'havia atrapat per sempre i, fou aleshores, quan em vaig convertir en addicta als teus llibres. En casa hi havia alguns que vaig llegir de forma compulsiva i amb gran plaer, després vaig anar aconseguint la resta fins que un bon dia em vaig adonar que ho havia llegit tot i, de nou, una gran tristor em va envair.

I ara què? Dons arribaren els discursos, les conferències, les frases i tot el que duia la teua esència i, com no, aquella lliçò magistral sobre el periodisme en la "52 Asamble de la Sociedad Interamerica de Prensa" que vaig descobrir en “Yo no vengo a decir un discurso”. Llegint-te he aprés de la vida, de les persones, del món i cóm he gaudit, quines estones tan dolçes m'has fet passar. Oh Gabo! Aquell primer llibre em va donar una gran lliçó i des d'aleshores mai m'he quedat amb la primera impressió de res perquè sabia que m'arriscava a cometre un error; en ocasions creuar el pont a allò desconegut ha estat fascinant i d'altres una autèntica catàstrofe però, en definitiva, una lliçó de vida. 

Los seísmos estelares

Espléndida conferencia de Conny Aerts, profesora de la Universidad de Leuven (Bélgica), en la que bajo el título de "Astrosismología: El estudio de los seísmos estelares y su impacto en la astrofísica", introduce al público en general de forma divulgativa e interesante sobre los aspectos de esta disciplina científica.
Más información sobre divulgación científica en "El astrolabio".

* La conferencia se celebro el día 10 de abril de 2014 en la sede de la Fundación BBVA de Madrid 

Paella en llauna

La distància, diuen, dóna perspectiva, però no ho compartisc; el que més amplifica el radi de visió és el temps. Els 400 kilòmetres que em separen de València no són prou per allunyar-me de les meues arrels, al contrari, actuen com un revulsiu que reafirma els meus orígens; tanmateix, el pas del temps és, en essència, el marcador de l'enyorança i un objectiu diàfan que situa en el mapa de la geografia vital els paràmetres que donen llum on abans hi havia clarobscurs esbiaixant l'angle del camp visual i, per tant, la capacitat d'anàlisi que, en efecte, era més limitada. I és ben curiós però el detonant d’aquest pensament foren unes llaunes –les que il·lustren aquest text- i que prometen, ni més ni menys, paella, arròs a banda o fideuà. Segueix a El Matí Digital 

Ciutadà versus monarca

L'escriptor Santi Vallés li envia una missiva al rei Juan Carlos I que, a hores d'ara, deu estar al Palau de la Zarzuela sense haver trobat el moment de llegir les lletres d'aquest valencià. Em pregunte si la seua majestat triarà un mètode de rèplica convencional o, qui sap, si aprofitant aquestes dates contesta per televisió en el transcurs del missatge de la nit de Nadal, just, quan és més incisiu, remarcant la proximitat entre la corona i el poble. Segueix a "El Matí Digital".

Foto: Portada del llibre "El rebost de la memòria" de Santi Vallés

Mai t'oblidarem Madiba

Nelson Mandela no és amb nosaltres però deixa un món més lliure. La humanitat està en deute per sempre amb aquest home que ho va donar tot perquè la segregació racial fora una taca bruta a la història deixant pas a un altre espai on el color de la pell no siga determinant per marcar una diferència social entre les persones.

Sense RTVV

La precipitació i l'absència de formes en el tancament deRTVV per banda del Consell és suma als indicis que marquen el punt de no retorn d'aquest 'desgovern' que en les darreres setmanes ha provocat un autèntic terratrèmol al sector audiovisual valencià sense esmentar com ha soscavat els fonaments d'una societat en la que plou sobre mullat a força de patir desgreuges. L'instrument que durant més de dos dècades ha servit per manipular als valencians ha canviat en poques setmanes el seu rol essent el detonant per obrir els ulls als qui durant tant de temps han rebut una informació de baixa qualitat. Aquest revulsiu ha estat tan potent que ha fet possible vore a col·lectius de tots els sectors socials junts lluitant per una mateixa causa. Tot i que fruit de la conjuntura no deixa de ser esperançador vore en la mateixa manifestació l'estelada i la senyera amb la franja blava. Una imatge per la que ningú hagués posat la ma en el foc. Segueix a "El Matí Digital"

Bu

Un divendres de febrer de 1998 el destí em reservava una nit d'aquelles que, difícilment, es poden esborrar de la memòria. M'havien convidat a un recital de poesia de Vicent Andrés Estellés però ni de lluny em podia imaginar que ell vindria, ni molt menys que jo estaria asseguda al seu costat durant l'acte i el sopar posterior. D'aquella ocasió tinc molts records que algun dia explicaré però el que més em va colpir fou percebre la tendror d'Estellés en els seus ulls, els seus llavis,en els gestos, en el rictus de la cara, en la forma de moure's. Segueix a "El Matí Digital".

La fragilidad del pensamiento en Internet

'La fragilidad del pensamiento global en Internet'

Artículo para La Voz de la Ciencia 

Vides viscudes

Les referències temporals són una constant que ens arrossega a tot arreu sense ser conscients del temps que dediquem a viure en el passat o en el futur evitant el present del que no només depèn la felicitat sinó que és l'espai on projectem l'existència cap a un nou horitzó que teixim massa vegades sense tenir el control del que ocorre mentre ingènuament pensem el contrari. Segueix a El Matí Digital

Foto: Falles 2013 Autor: Emilio J. Pérez 

Comunicación visual

La forma de transmitir los mensajes es diversa y, a veces, como en este caso original y rompedora. Son solo 44 segundos ni más ni menos. Merece la pena disfrutar con las imágenes y constatar la mágia de la comunicación a través de los fotogramas, los colores, los gestos y los tamaños de los objetos.

Fuente: Las imágenes han sido recuperadas a través de Facebook

Sin Enrique Meneses

Tengo colgada una foto de Enrique Meneses en este blog donde suscribe el titular de la entrevista que adjunto en su memoria porque invita a abandonar la resignación y a estar en pie de guerra frente a las dificultades. Le leí por primera vez en Twitter, después en su blog y, finalmente, disfruté de sus comentarios en Facebook. La noticia más triste del día, sin duda, ha sido conocer su muerte. Dejará más que huella digital un vacío emocional en las personas que le admirábamos por su talento y por el arrojo de ser un octogenario lidiando en la era de la información con la misma destreza que en Sierra Leona y en tantas guerras al tiempo que iba construyendo con cada fotograma la historia del periodismo. Le echaré de menos. Descanse en paz.

Enrique Meneses: "Sed razonables, pedid lo imposible"

Foto: Procede del blog "El ojo de la cerradura"