jueves, 5 de octubre de 2023

Estas botas son... Día 0



Pisando el asfalto (Imagen:Pixabay).
Estas botas son para caminar. Bajo el epígrafe "Estas botas son..." abro un mini espacio en el que relatar mi reto personal y mis vivencias en el arte de recuperar hábitos saludables. Tengo dos piernas, unas botas y muchas ganas de pisar el suelo del asfalto o del campo al ritmo que marque mi corazón y mi música.

Siempre quise hacerlo, pero nunca como ahora tengo el impulso de no abandonar ante el miedo de no llegar superar la prueba. Leí, en alguna parte, que cuando repites un hábito durante más de 21 días acaba convertido en costumbre.

Esa es, de momento, mi primera meta. No aspiro a batir ningún récord ni superar marcas; tan solo, a aguantar el tirón. El doctor David Servan-Schreiber en su libro Anti-Cáncer comenta que los aficionados a correr "al cabo de veinte o treinta minutos de esfuerzo continuado entran en un estado en el que brotan de manera espontánea pensamientos positivos e incluso creativos". Dedicaré, más adelante, un especial sobre el libro, muy recomendable, por cierto.

Y, volviendo, al tema que nos ocupa, en este espacio explicaré mi día a día. Se agradecerá cualquier comentario, sugerencia, consejo o crítica.

4 comentarios:

skalyvaat dijo...

Pepa, et veig molt optimista, però el primer dia que corres és fatal, et fan un mal els garrons que no veges... molta sort!

Pepa Martorell dijo...

Moles gràcies!!!. Em sembla que la necessecitaré.

Tot i això he començat poc a poc. Sols 5 minuts i, gradualment, espere arribar als 30 minuts. Aniré explicant al blog tot el que vagi experimentant.

Miguel dijo...

En primer lloc tinc que agrair-te la teua valentía a l'hora d'encetar el repte personal d'aprendre a correr, d'ejercitar el teu còs per a beneficiar-te d'una millor salut i de fer-ho ademés de forma pública, davant de totes les persones que llegim a diari el teu blog.
Bon camí Pepa.

Pepa Martorell dijo...

Moltes gràcies!

Sòc jo qui està agraïda a tots vosaltres per compartir part del vostre temps amb la lectura del meu blog. Per a mi és tot un plaer escriure i passar, cada día, una estona expressant els meus pensaments i el meu particular punt de vista sobre la realitat que ens envolta.

El fet de publicar aquesta experiència és, d'una banda, encoratjzador, i, d'altra, solidàri amb els qui volen començar com ho estic fent jo. També pense que potser curiòs, per als que em seguiu, veure la meua evolució i compartir amb mi aquesta nova aventura.