Em vaig assabentar de la seua mort minuts abans de començar la meua jornada laboral mentre feia un cop d'ull a la premsa digital. Després de la lògica decepció en rebre la notícia vaig recordar com em va impressionar el documental fet per el seu fill "Bucarest. La memòria perduda".
La primera referència nítida que tinc de Jordi Solé Tura fou assabentar-me per el meu pare que era fill d'uns forners. Jo, era, aleshores molt menuda i no podia valorar el sentit de les paraules del meu progetinor en la seva justa mesura. Quasi com un somni tinc a la memòria aquella televisió en blanc i negre des d'on es parlava tant de la Constitució que, sempre, anirà lligada a la figura d'aquest polític. Lamento la seua mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario