jueves, 15 de julio de 2010

We'll always have Paris


Foto: Imatge de la seqüència final de Casablanca

5 comentarios:

MCarmen dijo...

Me ha gustado mucho tu articulo, casi habia olvidado la emocion que senti cuando mis padres me regalaron la primera maquina de escribir cuando cumpli los 14 años, que tiempos aquellos aprendiendo a escribir sin mirar el teclado en una academia de dactilografia del pueblo! Es impactante la noticia del Jornal do Brasil y otros cierres que se nos vienen, una gran perdida sin lugar a dudas pero..... we'll always have Paris !!!!

Miquel dijo...

Molt bé, Pepa. Sempre ens quedarà Paris, i els records i les anyorançes dels profunds canvis que em viscut amb un termini de temps relativament curt. Gràcies per l'article

Robin dijo...

El temps passa volant, Pepa. Mort de vell (excepte pels nostàlgics) el vinil ha estat substituit pel CD, però el DVD no l'ha deixat ni envellir. I quasi imperceptiblement, els pendrives duen el camí de foragitar qualsevol tipus de disc. Això sí, sempre ens quedarà París... i Castelló! :-)

Pere dijo...

Primer vàrem viure la substitució de la linotípia per la fotocomposició, desprès vàren ser el mateixos redactors qui alhora feien la compaginació, desprès va venir la premsa digital i les premses van parar. El següent pas serà suprimir el periodista? Potser sí anem cap el redactor-productor-consumidor de notícies , tot en un. Gràcies Pepa, per recollir les referències en l' article.

Josep Maria dijo...

És un bon article. M'agrada molt però el que més m'estimo del text és que em fa recordar l'etapa de la premsa en blanc i negre. Moltes gràcies, bonica :-)