I em pregunte si el foc haurà cremat les lletres de Cullera de la muntanya. I em pregunte amb quin fonament es decideix fer un castell de focs artificials amb Alerta 3 i vent de ponent?"Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?". I mentre això ocorre el poble segueix qüestionant-se el perquè de decisions absurdes, la terra mor fosa en flames i amb ella morim, un poc, nosaltres, que som part d'ella. Absurda, irracional, incoherent, desgavellada, insensata, il·lògica, inadmissible i, més encara, és la sensació que s'experimenta al vore foc de festa cremar, com cremava, el patrimoni de Cullera i dels valencians. Segueix a El Matí Digital