L’aigua es fon amb el cel obert formant un tot que atrapa l’espai de gom a gom i, per moments, t’integra en el paisatge. Qui no ha experimentat aquesta sensació alguna vegada en la vida? A mi m’ocorre sempre que vaig a El Palmar. El preludi és l’arribada, quasi sempre, creuant els camps d’arròs i seguint el ritual de baixar la finestra del cotxe per rebre l’aroma a natura emergent de les tiges verds que es perden en l’horitzó. Al cap de pocs minuts la carretera t’arrossega sense remei al llac de l’Albufera que apareix, de sobte, en el marge dret del camí acaronant l’entorn suaument. Segueix a El Matí Digital
No hay comentarios:
Publicar un comentario