La distància, diuen, dóna perspectiva, però no ho compartisc; el que més amplifica el radi de visió és el temps. Els 400 kilòmetres que em separen de València no són prou per allunyar-me de les meues arrels, al contrari, actuen com un revulsiu que reafirma els meus orígens; tanmateix, el pas del temps és, en essència, el marcador de l'enyorança i un objectiu diàfan que situa en el mapa de la geografia vital els paràmetres que donen llum on abans hi havia clarobscurs esbiaixant l'angle del camp visual i, per tant, la capacitat d'anàlisi que, en efecte, era més limitada. I és ben curiós però el detonant d’aquest pensament foren unes llaunes –les que il·lustren aquest text- i que prometen, ni més ni menys, paella, arròs a banda o fideuà. Segueix a El Matí Digital
