Aquell mapa, editat per la Generalitat Valenciana en 1985 amb motiu de l'Any Internacional de la Joventut, era el primer que mai m'havien regalat. Orgullosa amb el meu trofeu el vaig penjar perquè entenia que aquella representació cartogràfica anava a ser decisiva pel meu futur. Europa, aleshores, encara era un somni que es va convertir en realitat l'1 de gener de 1986.
Han passat els anys i, malauradament, la Europa dels ciutadans roman al món de les utopies perquè les polítiques que des d'allà es desenvolupen marxen a pas de tortuga. Cada vegada em sento més ciutadana del mon perquè pense que el planeta Terra és la casa de tothom malgrat les fronteres i les divisions administratives.
Aquell mapa va fent-se vell com el continent però me l'estime perquè em recorda al meu avi i, també, els origens d'aquella Unió Europea als anys 50 com a garantia de pau entre els pobles i projecte d'unificació econòmica. Per nosaltres l'entrada a la Unió Europea va significar el pas decisiu per consolidar la democràcia i només per això ja paga pena ser-hi. Feliç Dia d'Europa!
