"No podem fer front als desafiaments del segle XXI amb institucions del segle XX" em quede amb aquesta frase de Barak Obama. És de lluny la millor que he escoltat en el transcurs de la cimera de Pittsburgh.
I té raó ane'm arrossegant el pes de segle passat mentre intentem començar a caminar gatejant com els nadons en una nova era que serà la dels nostres fills o, potser, la dels nostres nets. Ens va costar tancar el segle passat però, aleshores, ho teníem tot trillat; sabíem d'on veníem i també sabíem cap on anàvem; tanmateix ara som aqui perduts en mig d'una espiral que no ens deixa veure la llum.
I què podem fer? què farem?. Ho sabeu i ho sé. La resposta és tan simple com complexe el problema. Sobreviurem i tirarem endavant tal i com ho han fet tots els éssers humans que, com a nosaltres, els ha tocat viure a cavall entre dos segles.
Estem sofrint una transició cultural, política, econòmica i històrica. El nostre mon està canviant i ens angoixa no saber cap on ane'm i, al final, ens quedàrem on som. I per tot això no hem de baixar la guàrdia ni queixar-nos cada dia; al contrari hem de viure a mil cada segon i cada minut perquè no els tornarem a tenir mai més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario