Les línies editorials dels grans mitjans evidencien la seva complicitat amb el poder mentre a les redaccions els periodistes compleixen la tasca de transmetre la veu del seu amo sense interpretar ni jerarquitzar les notícies i alhora assumeixen el paper de mers gestors de continguts en funció dels clics que rep cada noticia.Els continguts s'han multiplicat en l'era digital al mateix temps que s'han empobrit, per tant, en aquesta conjuntura s'obre una bretxa que arracona l'exercici del periodisme i, en conseqüència, la llibertat d'expressió i la defensa dels valors ètics.
Un repàs a alguns dels hashtags de Twitter ens acosta a la greu situació que travessa el periodisme, entre d'altres, # periodgino # contralaprecariedad # nodespidos # informacionveraz # gratisnotrabajo # sinpresiones.El malestar i el clima de tensió traslladen la inestabilitat dels mitjans en un entorn turbulent jalonat de reestructuracions, expedients de regulació d'ocupació, ofertes laborals indignes i un futur poc encoratjador.La crisi del periodisme és cada vegada més profunda i, en conseqüència, la societat de la desinformació guanya inputs enfront de la del coneixement.L'aplicació del codi deontològic en aquest context és una utopia que cada vegada guia menys l'exercici de la professió. Segueix en El Matí Digital