sábado, 25 de febrero de 2012

Einstein y el concepto de crisis

El concepto de crisis ha sido definido por pensadores de todas las áreas del conocimiento pero ninguna descripción abarca el concepto de una forma tan global como lo hace Einstein. Os dejo la cita.

“No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar ‘superado’.

Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis, es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia. Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no querer luchar por superarla.”

Albert Einstein

jueves, 23 de febrero de 2012

23-F en cinco palabras



No imagino que hubiera sido de la frágil democracia sin las imágenes que recuperó el cámara de Televsión Española o la señal de radio emitida por la SER mientras se celebraba en aquella tarde de febrero la sesión de investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo hasta que los golpistas fracturaron la normalidad. Han pasado treinta y un años desde entonces y, sin embargo, aún suena el eco de los disparos en el Congreso de los Diputados cada vez que alguien pronuncia la fatídica frase de Tejero que matuvo al país en vela: "Todo el mundo al suelo". Bastan cinco palabras para el que el imaginario colectivo recree sin titubear el episodio que nuestra memoria atrapa reconstruyendo las imágenes y el audio del pánico.  

sábado, 11 de febrero de 2012

Politics communication made in Obama



Communication via Internet as political propaganda is an art that is only available to experts. This video is an example of political communication trhough Internet social networks as tools for broadcasting content and messages. Obama's team broke five years ago schemes and this video shows a perfect summary of its trajectory as a politician in front of the White House and the use of management resources to communicate it.

sábado, 4 de febrero de 2012

David Servan-Schreiber

David Servan-Schreiber murió el 24 de julio de 2011 después de dedicar su vida a investigar y divulgar su conocimiento para luchar contra el cáncer. Seguí su trayectoria profesional tras haber leído "La dieta anticáncer", un libro que, en principio, por su título tan obvio y por el tema parecía no tener el suficiente gancho como para atrapar al lector; sin embargo, desde la primera página entendí que no era, precisamente, un texto convencional ni tampoco un bestseller diseñado para el consumo rápido y satisfactorio de lectores avídos de soluciones milagrosas. Servan cuenta en primera persona su experiencia contra el cáncer de una forma tan visceral que, a pesar de la curdeza, no es posible abandonar el relato salpicado con datos vinculados a su investigación dirigida a acabar con esta enfermedad. Este es mi pequeño homenaje a un gran hombre en el  Día Mundial Contra el Cáncer.

jueves, 2 de febrero de 2012

"El periodisme és més necessari que mai"


Iñaki Gabilondo és el primer doctor 'honoris causa' de la Universitat de València que és periodista. Aquestes paraules han esclatat a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina amb el to seré i assossegat del rector d'aquesta institució, Esteban Morcillo. "Ninguna societat moderna pot desentendre's dels professionals de la informació sense quedar danyada"; "comptar amb Iñaki Gabilondo al claustre té el valor afegit de posar de relleu el caràcter universitari dels estudis de periodisme"; "no és pot fer periodisme de qualitat sense periodistes ben formats" les reflexions tan adients i encertades de Morcillo tancaven la cerimònia que començava amb el laudatio del catedràtic de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Josep Lluís Gómez Mompart, qui ha recuperat els pensaments de Fuster i Estellés en el marc de la intensa trajectòria professional del periodista basc.

"Aquesta activitat, igual que totes les altres, viu sota el llamp de la crisi. Però, a més, és afectada directament per l'impacte de les noves tecnologies, que han posat al caire de l'abisme el model de negoci en què se sustentava històricament". Així sintetitzava la situació dels mitjans de comunicació l'home que ha estat el referent per a  moltes generacions de periodistes i un model a seguir. Les paraules han brollat dels seus llavis com l'aigua d'un brollador, fresques i plenes de trellat, per raonar sobre la professió: "al meu parer, encara que tot sembla convidar-nos a fer les maletes i anar enterrant la professió, el periodisme és i serà més necessari que mai precisament en les circumstàncies actuals. Perquè aquest immens volum de dades al nostre abasta ha produït una nova ignorància: la del saber sense entendre, si es pot dir saber del que no s'entén. D'altra banda, una gran part de la immensa allau informativa proporcionada per la xarxa procedeix de fonts no identificades. Com donar crèdit a allò que té una procedència que desconeixem?".

Gabilondo front al nou ecosistema informatiu ha apel·lat a fer valdre els principis ètics i, en aquest sentit, ha il·lustrat el seu raonament amb un exemple, malauradament massa recurrent a la nostra societat "les innumerables anàlisis sobre el futur tracten bàsicament sobre el model empresarial, economia i tecnologia. Com si el pas dels anys i el terratrèmol actual no haguera afectat també la substància mateixa de la comunicació i no tinguérem res a repensar sobre la naturalesa d'aquesta activitat, el seu perquè i el seu per a què, la seua responsabilitat social, els criteris que regeixen la nostra selecció i valoració de les notícies, els tractaments i les llenguatges. No podem estar tan cecs per no veure que, per desviacions mercantils, polítiques, rutines, o per simple defecte de la supèrbia, ens hem anat allunyant de l'únic principi periodístic indiscutible, mentre convertíem la llibertat d'expressió en un paper des del qual disparar amb impunitat".

El periodista ha tancat el seu parlament amb una una menció, naturalment, al mitjà de comunicació al que més temps ha dedicat i des d'on la seua veu, tan particular, s'ha escoltat a tot arreu. "A ella, la ràdio, expresse el meu agraïment. M'ha permès viure en contacte amb tot el que succeïa -tantes coses transcendents els últims quaranta anys- i en contacte amb la gent a la distància més curta possible, a la distància del sentir alhora. I el meu agraïment a la ràdio, finalment, perquè només a ella, i a la generositat d'aquesta Universitat, dec l'enorme honor que se m'ha fet". Hui, divendres 3 de febrer de 2012, és un dia que passarà a la història del periodisme valencià.

Foto: El doctor,  José Manuel Gironés, el docor 'honoris causa' per la UV,  Iñaki Gabilondo,  la ex ministra de Cultura, Carme Alborch i la doctorant, Pepa Martorell  (Autor: Patricia Murray)