Llegeixo a "El País" una reportatge sobre la
comunicació de crisi i, malauradament, no em sorpren. Les estratègies són les mateixes de sempre. Ni tan sols una miqueta d'originalitat a l'hora d'afrontar una qüestió tan seriosa com treballar la imatge de les empreses en situacions límit. Aquest tipus d'informació ja s'ha convertit en un clàssic que no duu enlloc.
És irrisori llegir que per estar preparat el que cal és tenir a l'abast un "manual de crisi" com si amb aquest protocol és pogués rentar la imatge en una situació d'emergència en un bufit. En qualsevol tipus de crisi no importa de quina mena d'esdeveniment parlem la radiografia és la mateixa de sempre i pretendre previndre el que ni tan sols les percepcions ajuden avortar és més que arriscat.
En la meua opinió, la veritable gestió de la crisi és el treball que es fa
a posteriori i que, en definitiva, és el que ajudarà a reestablir la visibilitat en la societat siga d'una empresa o d'un personatge públic. És tan senzil com deixar-se guiar per el sentit comú i tonar a construir des de les runes un edifici.
A la fi i al cap, parlem de gestar un pla de comunicació des d'un punt de sortida deficitàri. La resta dependrà de la capacitat de gestió, enginy i creativitat de qui desenvolupe aquest pla d'acció.
