Mostrando entradas con la etiqueta Comunicació. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Comunicació. Mostrar todas las entradas

viernes, 24 de febrero de 2017

On the top


El sector de la cerámica vive una constante renovación que le impulsa a crecer aún en tiempos de crisis. La inversión en I+D sumada al esfuerzo del colectivo son, entre otros, los activos de esta industria. Pablo Chuliá, director de marketing, desgrana las claves de esta área de la economía valenciana.

miércoles, 15 de febrero de 2017

Una amable, una trista, una petita patria


Una amable, una trista, una petita patria" el primer vers de Coral romput de Vicent Andrés Estellés dona títol al nou treball del cantautor valencià, Pau Alabajos. Pau qui manifesta la seua admiració per Estellés parla de música, de compromís, de sentiments i de la vida. En aquesta entrevsita el jove de Torrent ens mostra el seu tarannà proper i alhora senzill que només tenen els qui són grans de debò.

viernes, 10 de febrero de 2017

CIG-UV: Cultura i ciència a vora mar



El Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València acull una oferta cultural que posa a l'abast de tothom l'elit de la ciència i el coneixement al llarg de l'any. Des d'aquest centre a més a més s'impulsa la prestigiosa Universitat d'Estiu de la capital de La Safor. El director del centre, Joan del Alcázar, ens acosta a aquesta realitat cultural que a més a més es desenvolupa a un dels indrets més bonics de la terreta: la ciutat de Gandia.

jueves, 2 de febrero de 2012

"El periodisme és més necessari que mai"


Iñaki Gabilondo és el primer doctor 'honoris causa' de la Universitat de València que és periodista. Aquestes paraules han esclatat a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina amb el to seré i assossegat del rector d'aquesta institució, Esteban Morcillo. "Ninguna societat moderna pot desentendre's dels professionals de la informació sense quedar danyada"; "comptar amb Iñaki Gabilondo al claustre té el valor afegit de posar de relleu el caràcter universitari dels estudis de periodisme"; "no és pot fer periodisme de qualitat sense periodistes ben formats" les reflexions tan adients i encertades de Morcillo tancaven la cerimònia que començava amb el laudatio del catedràtic de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Josep Lluís Gómez Mompart, qui ha recuperat els pensaments de Fuster i Estellés en el marc de la intensa trajectòria professional del periodista basc.

"Aquesta activitat, igual que totes les altres, viu sota el llamp de la crisi. Però, a més, és afectada directament per l'impacte de les noves tecnologies, que han posat al caire de l'abisme el model de negoci en què se sustentava històricament". Així sintetitzava la situació dels mitjans de comunicació l'home que ha estat el referent per a  moltes generacions de periodistes i un model a seguir. Les paraules han brollat dels seus llavis com l'aigua d'un brollador, fresques i plenes de trellat, per raonar sobre la professió: "al meu parer, encara que tot sembla convidar-nos a fer les maletes i anar enterrant la professió, el periodisme és i serà més necessari que mai precisament en les circumstàncies actuals. Perquè aquest immens volum de dades al nostre abasta ha produït una nova ignorància: la del saber sense entendre, si es pot dir saber del que no s'entén. D'altra banda, una gran part de la immensa allau informativa proporcionada per la xarxa procedeix de fonts no identificades. Com donar crèdit a allò que té una procedència que desconeixem?".

Gabilondo front al nou ecosistema informatiu ha apel·lat a fer valdre els principis ètics i, en aquest sentit, ha il·lustrat el seu raonament amb un exemple, malauradament massa recurrent a la nostra societat "les innumerables anàlisis sobre el futur tracten bàsicament sobre el model empresarial, economia i tecnologia. Com si el pas dels anys i el terratrèmol actual no haguera afectat també la substància mateixa de la comunicació i no tinguérem res a repensar sobre la naturalesa d'aquesta activitat, el seu perquè i el seu per a què, la seua responsabilitat social, els criteris que regeixen la nostra selecció i valoració de les notícies, els tractaments i les llenguatges. No podem estar tan cecs per no veure que, per desviacions mercantils, polítiques, rutines, o per simple defecte de la supèrbia, ens hem anat allunyant de l'únic principi periodístic indiscutible, mentre convertíem la llibertat d'expressió en un paper des del qual disparar amb impunitat".

El periodista ha tancat el seu parlament amb una una menció, naturalment, al mitjà de comunicació al que més temps ha dedicat i des d'on la seua veu, tan particular, s'ha escoltat a tot arreu. "A ella, la ràdio, expresse el meu agraïment. M'ha permès viure en contacte amb tot el que succeïa -tantes coses transcendents els últims quaranta anys- i en contacte amb la gent a la distància més curta possible, a la distància del sentir alhora. I el meu agraïment a la ràdio, finalment, perquè només a ella, i a la generositat d'aquesta Universitat, dec l'enorme honor que se m'ha fet". Hui, divendres 3 de febrer de 2012, és un dia que passarà a la història del periodisme valencià.

Foto: El doctor,  José Manuel Gironés, el docor 'honoris causa' per la UV,  Iñaki Gabilondo,  la ex ministra de Cultura, Carme Alborch i la doctorant, Pepa Martorell  (Autor: Patricia Murray)

sábado, 27 de agosto de 2011

Sense Heribert Barrera


"Tenim pressa. Molta pressa". Aquestes paraules emeses a l’espot d’Omnium Cultural són les darreres que conserve en la memòria de qui fou President del Parlament de Catalunya. Escolte amb calma les seues reflexions a l’Arxiu Històric de COMRàdio i reconec a l’instant l’estigma dels polítics del segle XX adobats per la guerra i res te a vore amb els de disseny que s’han incorporat a les nostres vides amb una timida vocació canviar el món. Lamente la seua mort.

viernes, 29 de julio de 2011

La llibertat


Després de contemplar la Mona Lisa no és possible pensar rebre un input d'emoció més gran, si cap, però al Louvre res és prevsible. Vaig seure una llarga estona davant de l'obra d'Eugéne Delacroix "Le 28 jullet. La liberté guident le peuple"[1830]. Aquesta imatge em transporta en mode flaixbac a aquell moment tan especial.

lunes, 7 de marzo de 2011

Pan y rosas

Dones, baixeu, veniu

a la dansa de l'herba.

Enramem els balcons

i preparem la terra.

Reguem-la amb pluja i sol,

defensem-la amb les dents,

perquè hi arreli l'arbre

de l'alliberament

Maria Mercè Marçal


Hoy, Día Internacional de la Mujer Trabajadora, releeré, una vez más, las palabras de Maria Mercè Marçal y recordaré a las más de 15.000 mujeres norteamericanas que un 8 de marzo de 1909 reivindicaron por las calles de Nueva York mejoras laborales, el derecho al voto, la abolición del trabajo forzado de menores y la igualdad social y económica.

Casi cien años después, las mujeres del siglo XXI toman el relevo de aquellas pioneras que allanaron el camino. Algún día la utopía de la igualdad será real pero para conseguirlo seremos muchas generaciones de mujeres las que apostemos por hacer realidad este sueño.

martes, 18 de enero de 2011

La llibertat és una llibreria

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d'eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.

La llibertat és fer l'amor als parcs.
La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l'exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d'amor, la llibertat.

Joan Margarit

Descubreixo aquesta poesia gràcies a la bio de @Carmechaparro a Twitter. Seduïda per la bellesa de la frase la vull esmentar a un text i li pregunte si és de collita pròpia o si es tracta d'una expressió feta. Em contesta amb la poesia sencera i el nom de l'autor. Després de llegir-la no puc més que deixar-la penjada al bloc perquè si la frase com podeu constatar és com el flaix d'un diamant encara més brillant és el poema sencer.

martes, 11 de enero de 2011

Menys de tres minuts



Rescate aquest vídeo de 2010 que inclou un espectacle televisiu de primer ordre en el que a més a més del contingut es pot gaudir del treball de dos periodistes que, entre d'altres lliçons, recorden que a la televisió les intervencions no poden durar més de tres minut perquè, com diu Pujal, aquest mitjà es fonamenta sota la premsisa de l'entreteniment.

El periodista Joaquim Mª Puyal conversa amb Josep Cuní sobre el tema de la seua tesi doctoral: "Elements per a l'anàlisi del discurs de la televisió. Organització, fiabilitat i producció".

lunes, 3 de enero de 2011

La crisis, según Sampedro



Se puede decir más alto pero no más claro. José Luis Sampedro, en la presentación del libro Desigualdades, describe el auténtico origen de la crisis financiera que "está en la misma raíz del sistema capitalista". En esta breve intervención se refire a la globalización que, según el profesor, "significa una transferencia de poder desde el poder político y el poder de los gobiernos votados por los ciudadanos al poder financiero y económico". El vídeo tan sólo dura unos escaos once minutos llenos de contenido interesante.

sábado, 13 de noviembre de 2010

Sin Berlanga



La rueda de prensa de su última película "París-Tombuctú"(1999) fue en la Ciudad de las Artes y de las Ciencias (CACASA) de Valencia. El complejo, aún en obras, aunque espectacular estaba lleno de escombros, excavadoras, cables y las vicisitudes para llegar al lugar son dignas de una historia rocambolesca. Era un día de verano. Hacía un calor húmedo y nada permitía presagiar que en el barracón donde se presentó la película a los medios hubiera aire acondicionado.

Pasadas las doce de la mañana en el lugar, lleno de periodistas acalorados, aparecía la comitiva de actores y, entre ellos, allí estaba Berlanga. Ese día entendí porque ese hombre fue capaz de sobrevivir a su tiempo y crear obras maestras como Bienvenido Mr. Marshall, La Vaquilla, Plácido o El Verdugo. Cuando acabó de hablar habíamos olvidado el calor insoportable porque con sus palabras nos transportó al mundo de los sueños; de sus sueños, a ese lugar donde emergen entre las ideas esos personajes que después hemos visto en el cine. Ahí fue donde me atrapó para siempre Berlanga. Hoy inicia su particular viaje a ninguna parte. Lamento su muerte.

viernes, 29 de octubre de 2010

George Clarck: ¿Trending Topic?



The cirucus es el nombre de la película en la que, según George Clarck, una extra aparece hablando con un teléfono móvil en 1928. Tras ver la secuencia uno tiene que ser muy osado para asegurar con rotundidad que se oculta un teléfono debajo de la mano de la señora. Las teorías, al respecto, son, francamente, rocambolescas; entre ellas, una de las más descabelladas es la que sugiere que se trata de un viajero en tiempo.

Esta anéctoda que pasará a la historia de los hoax, alimentará un mito surrealista, deslucirá la imagen del genial Charles Chaplin y, lo peor, se esparcirá por la red. De hecho, inexplicablemente ya es Trending Topic en Twitter. ¿Sabremos algún día si responde a alguna estrategia de marketing? . Francamente, el sentido común me impide poder asumir que una persona adulta escudriñe entre las imágenes como lo ha hecho Geroge Clarck.

sábado, 14 de agosto de 2010

Aint No Mountain high Enough Murdoch


Navegando por la Net encuentro en el blog de Toni Piqué un post que capta mi atención "Ojo con los viejitos". Piqué se refiere a la nueva aventura periodística de Murdorch que es noticia porque hará posible que los teléfonos móviles y los iPad de Estados Unidos tengan un periódico nacional.

El autor de Paper Papers nos remite a la fuente de la información Los Angeles Times y leo con sumo placer unas declaraciones del magnate de la comunicación que resumen el espíritu de Murdoch en muy pocas palabras: " We'll have young people reading newspapers".

Lo tiene claro. Mira al futuro que es hacía donde nos dirigimos todos. "¿De dónde venimos? ¿ A dónde vamos? ¿Hay posibilidad de tarifa de grupo?", Woody Allen dixit. Lo viejo, lo nuevo, tal vez... ¿lo de siempre?. Naturalmente, la historia se repite como en Groundhoy Day.

Mientras escribo este post me pregunto las veces que alguien en otro lugar y en otro tiempo habrá reflexionado sobre la misma idea que no es ni vieja ni nueva sino las dos cosas al unísono. ¿Porqué ahora es noticia contar noticias? ¿Porqué resulta tan fascinante el canal de transmisión de los contenidos? Si yo usara papel y pluma escribiría este mismo texto. La única salvedad sería la menor difusión pero ese tema quedaría resuelto si a través de estas palabras transmitiera grandes ideas. Es curioso, lo mismo ocurre en Internet.

Para los Rupert Murdoch de antes, para los de ahora y para los del futuro Aint No Mountain high Enough. La noticia, en este caso, sería la ausencia de noticia.

Foto: Rupert Murdoch en la portada de "Time"

miércoles, 4 de agosto de 2010

Champagne day for the freedom



Seldom can celebrate small victories for freedom of expression. Today is one of those champagne day that, if it would be versioned soundtrack by Van Morrison, and, of course, would be Days Like This. I want to reflect on the news I read on the net on Wikileaks.

Despite criticism of its lack of transparency, the website, founded by Australian journalist, Julian Assange, highlights, with documented evidence uncomfortable for certain government information. I wonder what they think of a tool like it Il cavaliere after embarrassing gag rule, which limits the use and dissemination of wiretapping in the official research.

miércoles, 7 de julio de 2010

Descubriendo a Korzybski

Un proverbio chino dice que hasta el viaje más largo empieza por el primer paso. No sabemos si este aforismo llegó a los oídos de Alfred Korzybski sin embargo su pensamiento nos invita a participar en una travesía fascinante al mundo de la ciencia. Este es el eje central de Foro Mediterráneo que, además, incluye un viaje en el tiempo a enero de 2009 para recrear a través de una imagen panorámica un instante de la toma de posesión del presidente de los Estados Unidos, Barack Obama.


Nota: El espacio también se puede seguir a través de este enlace Foro Mediterráneo
Ruta: Programas-Foro Mediterráneo-Ver programas (07/07/2010. El tratamiento de la actualidad en Internet).

miércoles, 26 de mayo de 2010

Esto no es marketing viral


Esta imagen la ví en el blog de Marcelino Madrigal . Paradojas de la vida escucho mientras escribo, en versión de Randy Crawford, One Day I'll Fly Away. El salto al vacío sin red, cuando nacemos, es tan brutal que no puedo describir la emoción tan grande que siento al observar cada trazo de rotulador entre las manos de esta preciosa niña.

Con y sin pelo, muestra una belleza interior capaz de superar los absurdos estereotipos de esta sociedad que se salva de involucionar a una velocidad vertiginosa gracias a la existencia de seres humanos tan espléndidos como esta preciosa nena que encandila al espejo regalando un cachito de ternura infinita.

Ella ha sido capaz de volar mucho más lejos de lo que nosotros podemos imaginar. Nunca antes ví plasmar una obra de arte de forma tan nítida, precisa y, por encima de todo, tan breve y brillante. No cambio esta foto ni por todo el té de la China, ni por los artículos geek de todo el planeta Tierra. ¿Sabéis porqué? La respuesta es fácil. Simplemente porque esa foto atrapa con toda su intensidad la luz del alma.