I em pregunte si el foc haurà cremat les lletres de Cullera de la muntanya. I em pregunte amb quin fonament es decideix fer un castell de focs artificials amb Alerta 3 i vent de ponent?"Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?". I mentre això ocorre el poble segueix qüestionant-se el perquè de decisions absurdes, la terra mor fosa en flames i amb ella morim, un poc, nosaltres, que som part d'ella. Absurda, irracional, incoherent, desgavellada, insensata, il·lògica, inadmissible i, més encara, és la sensació que s'experimenta al vore foc de festa cremar, com cremava, el patrimoni de Cullera i dels valencians. Segueix a El Matí Digital
lunes, 28 de abril de 2014
domingo, 27 de abril de 2014
El lado oscuro del universo
Frederic Treuber, físico de Investigación Experimental del CERN, presenta después de una interesante introducción sobre la física de particulas y la cosmología al catédratico de la Universidade de Barcelona, Enrique Fernández, que desgrana los últimos descubrimientos de la investigación sobre materia y energía oscura.
* La conferencia se celebro el día 23 de abril de 2014 en la sede de la Fundación BBVA de Madrid
viernes, 18 de abril de 2014
Adéu Gabo!
No
et puc deixar d'estimar perquè m'has fet somiar, m'has ensenyat i
m'has fet més lliure. Mai t'oblidaré. I mai oblidaré la primera
vegada que vaig llegir les teues lletres en aquell “El amor en los
tiempos del cólera” que tant em resistia a llegir perquè no
m'agradava el títol. Recorde que no em podia desenganxar d'aquell
llibre i la tristor que vaig sentir al arribar a la fi. Aquella
història m'havia atrapat per sempre i, fou aleshores, quan em vaig
convertir en addicta als teus llibres. En casa hi havia alguns que
vaig llegir de forma compulsiva i amb gran plaer, després vaig anar
aconseguint la resta fins que un bon dia em vaig adonar que ho havia
llegit tot i, de nou, una gran tristor em va envair.
I
ara què? Dons arribaren els discursos, les conferències, les frases
i tot el que duia la teua esència i, com no, aquella lliçò
magistral sobre el periodisme en la "52 Asamble de la Sociedad
Interamerica de Prensa" que vaig descobrir en “Yo no vengo a decir
un discurso”. Llegint-te he aprés de la vida, de les persones, del
món i cóm he gaudit, quines estones tan dolçes m'has fet passar.
Oh Gabo! Aquell primer llibre em va donar una gran lliçó i des
d'aleshores mai m'he quedat amb la primera impressió de res perquè
sabia que m'arriscava a cometre un error; en ocasions creuar el pont
a allò desconegut ha estat fascinant i d'altres una autèntica catàstrofe però, en definitiva, una lliçó de vida.
jueves, 17 de abril de 2014
Los seísmos estelares
Espléndida conferencia de Conny Aerts, profesora de la Universidad de Leuven (Bélgica), en la que bajo el título de "Astrosismología: El estudio de los seísmos estelares y su impacto en la astrofísica", introduce al público en general de forma divulgativa e interesante sobre los aspectos de esta disciplina científica.
Más información sobre divulgación científica en "El astrolabio".
Más información sobre divulgación científica en "El astrolabio".
* La conferencia se celebro el día 10 de abril de 2014 en la sede de la Fundación BBVA de Madrid
martes, 25 de marzo de 2014
Paella en llauna
La distància, diuen, dóna perspectiva, però no ho compartisc; el que més amplifica el radi de visió és el temps. Els 400 kilòmetres que em separen de València no són prou per allunyar-me de les meues arrels, al contrari, actuen com un revulsiu que reafirma els meus orígens; tanmateix, el pas del temps és, en essència, el marcador de l'enyorança i un objectiu diàfan que situa en el mapa de la geografia vital els paràmetres que donen llum on abans hi havia clarobscurs esbiaixant l'angle del camp visual i, per tant, la capacitat d'anàlisi que, en efecte, era més limitada. I és ben curiós però el detonant d’aquest pensament foren unes llaunes –les que il·lustren aquest text- i que prometen, ni més ni menys, paella, arròs a banda o fideuà. Segueix a El Matí Digital
miércoles, 18 de diciembre de 2013
Ciutadà versus monarca
L'escriptor Santi Vallés li envia una missiva al rei Juan Carlos I que, a hores d'ara, deu estar al Palau de la Zarzuela sense haver trobat el moment de llegir les lletres d'aquest valencià. Em pregunte si la seua majestat triarà un mètode de rèplica convencional o, qui sap, si aprofitant aquestes dates contesta per televisió en el transcurs del missatge de la nit de Nadal, just, quan és més incisiu, remarcant la proximitat entre la corona i el poble. Segueix a "El Matí Digital".
Foto: Portada del llibre "El rebost de la memòria" de Santi Vallés
domingo, 8 de diciembre de 2013
Mai t'oblidarem Madiba
Nelson Mandela no és amb nosaltres però deixa un món més lliure. La humanitat està en deute per sempre amb aquest home que ho va donar tot perquè la segregació racial fora una taca bruta a la història deixant pas a un altre espai on el color de la pell no siga determinant per marcar una diferència social entre les persones.
sábado, 30 de noviembre de 2013
Sense RTVV
La
precipitació i l'absència de formes en el tancament deRTVV per
banda del Consell és suma als indicis que marquen el punt de no
retorn d'aquest 'desgovern' que en les darreres setmanes ha provocat
un autèntic terratrèmol al sector audiovisual valencià sense
esmentar com ha soscavat els fonaments d'una societat en la que plou
sobre mullat a força de patir desgreuges. L'instrument que durant
més de dos dècades ha servit per manipular als valencians ha
canviat en poques setmanes el seu rol essent el detonant per obrir
els ulls als qui durant tant de temps han rebut una informació de
baixa qualitat. Aquest revulsiu ha estat tan potent que ha fet
possible vore a col·lectius de tots els sectors socials junts
lluitant per una mateixa causa. Tot i que fruit de la conjuntura no
deixa de ser esperançador vore en la mateixa manifestació
l'estelada i la senyera amb la franja blava. Una imatge per la que
ningú hagués posat la ma en el foc. Segueix a "El Matí Digital"
sábado, 12 de octubre de 2013
Bu
Un divendres de febrer de 1998 el destí em reservava una nit d'aquelles que, difícilment, es poden esborrar de la memòria. M'havien convidat a un recital de poesia de Vicent Andrés Estellés però ni de lluny em podia imaginar que ell vindria, ni molt menys que jo estaria asseguda al seu costat durant l'acte i el sopar posterior. D'aquella ocasió tinc molts records que algun dia explicaré però el que més em va colpir fou percebre la tendror d'Estellés en els seus ulls, els seus llavis,en els gestos, en el rictus de la cara, en la forma de moure's. Segueix a "El Matí Digital".
martes, 9 de abril de 2013
sábado, 16 de marzo de 2013
Vides viscudes
Les referències temporals són una constant que ens arrossega a tot arreu sense ser conscients del temps que dediquem a viure en el passat o en el futur evitant el present del que no només depèn la felicitat sinó que és l'espai on projectem l'existència cap a un nou horitzó que teixim massa vegades sense tenir el control del que ocorre mentre ingènuament pensem el contrari. Segueix a El Matí Digital
Foto: Falles 2013 Autor: Emilio J. Pérez
Suscribirse a:
Entradas (Atom)