Tras el lifting virtual de Paris Match que hizo desaparecer los michelines del presidente francés Nicolás Sarkozy, fotografiado en bañador durante unas vacaciones, no esperaba el desliz en Facebook, donde en su propia foto podemos leer que el mismo 9 de noviembre por la mañana, ante los rumores de la caída del Muro, Sarkozy y Alain Juppé –que fue primer ministro años más tarde-, entre otros, decidieron ir a Berlín.
La perla ha sido la intervención de, Alain Aufray, el periodista de Libération que cubrió la caída del Muro y niega que un político local de la Francia pudiese tener acceso a esa información cuando ni embajadores ni el propio Helmut Kolh la tenía. Otra vez una foto ha desatado la polémica y sigo sin entender la obsesión del francés por la imagen y esa desmedida ansia de notoriedad que, incluso, le lleva a querer protagonizar el pasado.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
miércoles, 28 de octubre de 2009
Con tres palabras
"Con tres palabras te diré todas mis cosas"... això potser fou l'ànima del disseny del vídeo de campanya del PSOE en 1982 amb aquell slogan concís i directe: Por el cambio. Tornar a mirar aquestes imatges trenta anys després amb la perspectiva que dona el pas del temps és força interessant. En la meua opinió, més enllà de les consideracions socials i polítiques de la data històrica en la que el socialistes aconseguiren la majoria absoluta, l'èxit d'aquest vídeo radica en la simplicitat del missatge.
jueves, 22 de octubre de 2009
Ja sóc aquí!
“Ciutadans de Catalunya: ja sóc aquí! Ja sóc aquí! Perquè jo també vull l’Estatut! Ja sóc aquí! Per compartir les vostres penes, els vostres sacrificis i les vostres joies per Catalunya. Ja sóc aquí! Per treballar amb vosaltres per una Catalunya pròspera, democràtica i plena de llibertat. Ja sóc aquí!”.
Un 23 d'octubre de 1977, ara fa 32 anys, Josep Tarradellas amb una veu plena de passió i de força des de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona només amb tres paraules va transmetre tal grau d'emoció i de complicitat amb el seu poble que aquell instant màgic de llibertat serà impossible d'esborrar de la memòria dels catalans perquè va suposar la restitució del seu govern autònom i per a l'imaginari col.lectiu la recuperació de la normalitat i de la democràcia.
No tinc memòria històrica d'haver viscut aquell moment però m'emocione cada vegada que torne a vore aquestes imatges i escolte a Tarredellas qui tornava a casa després d'un llarg exili.
domingo, 11 de octubre de 2009
The controversial Nobel Peace Prize
Never has a Nobel Peace Prize been discussed so much. The Swedish Academy has touched a chord with the public opinion in the global village. The reactions have been so predictable and unpredictable that the award is taken by the United States president, Barak Obama.
His critics have not hesitated for a moment to take this opportunity to sow the seeds of discouragement and dump their harsh criticisms against a man who, since coming to power, has radically changed the way we do politics. We've gone from a "Bush State of War" to the era of dialogue for peace.
Obama means hope. Hope that many Americans have placed in someone who is without arms and flag, who has shown a clear willingness to want to change the world.
The Norwegian Institute distinguishes his "efforts by multilateral diplomacy" and its " vision of a world without nuclear weapons." But Obama is much more, representing light in the dark after having lived for many years in complete ostracism.
This award is in recognition for those who have voted in their country, who in the world to believe in him and his convictions. He himself understands "a call to action" as an incentive to address conflicts that has had humanity bleeding for decades and the new threats every day which renew the risk of a catastrophe.
His critics have not hesitated for a moment to take this opportunity to sow the seeds of discouragement and dump their harsh criticisms against a man who, since coming to power, has radically changed the way we do politics. We've gone from a "Bush State of War" to the era of dialogue for peace.
Obama means hope. Hope that many Americans have placed in someone who is without arms and flag, who has shown a clear willingness to want to change the world.
The Norwegian Institute distinguishes his "efforts by multilateral diplomacy" and its " vision of a world without nuclear weapons." But Obama is much more, representing light in the dark after having lived for many years in complete ostracism.
This award is in recognition for those who have voted in their country, who in the world to believe in him and his convictions. He himself understands "a call to action" as an incentive to address conflicts that has had humanity bleeding for decades and the new threats every day which renew the risk of a catastrophe.
sábado, 10 de octubre de 2009
La crisi segons els anglesos
domingo, 27 de septiembre de 2009
Obama, Pittsburgh i el segle XXI
"No podem fer front als desafiaments del segle XXI amb institucions del segle XX" em quede amb aquesta frase de Barak Obama. És de lluny la millor que he escoltat en el transcurs de la cimera de Pittsburgh.
I té raó ane'm arrossegant el pes de segle passat mentre intentem començar a caminar gatejant com els nadons en una nova era que serà la dels nostres fills o, potser, la dels nostres nets. Ens va costar tancar el segle passat però, aleshores, ho teníem tot trillat; sabíem d'on veníem i també sabíem cap on anàvem; tanmateix ara som aqui perduts en mig d'una espiral que no ens deixa veure la llum.
I què podem fer? què farem?. Ho sabeu i ho sé. La resposta és tan simple com complexe el problema. Sobreviurem i tirarem endavant tal i com ho han fet tots els éssers humans que, com a nosaltres, els ha tocat viure a cavall entre dos segles.
Estem sofrint una transició cultural, política, econòmica i històrica. El nostre mon està canviant i ens angoixa no saber cap on ane'm i, al final, ens quedàrem on som. I per tot això no hem de baixar la guàrdia ni queixar-nos cada dia; al contrari hem de viure a mil cada segon i cada minut perquè no els tornarem a tenir mai més.
I té raó ane'm arrossegant el pes de segle passat mentre intentem començar a caminar gatejant com els nadons en una nova era que serà la dels nostres fills o, potser, la dels nostres nets. Ens va costar tancar el segle passat però, aleshores, ho teníem tot trillat; sabíem d'on veníem i també sabíem cap on anàvem; tanmateix ara som aqui perduts en mig d'una espiral que no ens deixa veure la llum.
I què podem fer? què farem?. Ho sabeu i ho sé. La resposta és tan simple com complexe el problema. Sobreviurem i tirarem endavant tal i com ho han fet tots els éssers humans que, com a nosaltres, els ha tocat viure a cavall entre dos segles.
Estem sofrint una transició cultural, política, econòmica i històrica. El nostre mon està canviant i ens angoixa no saber cap on ane'm i, al final, ens quedàrem on som. I per tot això no hem de baixar la guàrdia ni queixar-nos cada dia; al contrari hem de viure a mil cada segon i cada minut perquè no els tornarem a tenir mai més.
viernes, 25 de septiembre de 2009
I like Ike
Esta joya audiovisual de 1956 es el primer anuncio electoral de la historia. Sin embargo, fue en las elecciones de 1952 cuando los expertos en publicidad sustituyeron a los políticos en la dirección de campaña del republicano Eisenhower quién derrotó al demócrata Stevenson.
La introducción de “spots” de corta duración, en algunos casos, acompañados de música comercial o los cambios en el lenguaje determinaron que el mensaje político del republicano consiguiera ser el más votado.
sábado, 12 de septiembre de 2009
Chávez: ¿Ha nacido una estrella?
Pisó la alfombra roja como una estrella de cine entre el glamour de los flashes y el público e, incluso, firmó autógrafos. Sin embargo, de toda la puesta en escena lo que más me sorprendió fue una de sus declaraciones en las que aseguraba que "soy uno más". El presidente de Venezuela, Hugo Chávez, obviamente, no fue un mero asistente al Festival de Venecia. Imagino a su versión conservadora, Silvio Berlusconi, quién piensa que los italianos quieren ser como él, envidiándolo por no haber sido él la estrella mediática.
lunes, 7 de septiembre de 2009
Socialistes valencians?
Al si d'un PSPV (Partit Socialista del País Valencià) que no ha estat capaç de fer una oposició productiva per recuperar el vot dels valencians cap a l'esquerra es reobre el debat de les sigles PV (País Valencià) amb la intenció del Secretari General, Jorge Alarte, d' emprar la marca "socialistes valencians" en nom d'alguna miraculosa estratègia de màrqueting polític que, presumptivament, ajudarà a recuperar els vots perduts.
Aquestes sigles responen a la identificació d'una formació política amb la societat i la cultura d'un poble que, en compte, d'amagar o esborrar s'han de lluir perquè es tracta de dignificar la identitat dels valencians. Lluny queda la Transició on els socialistes feren un gran esforç amb renuncies importants per contribuir al consens i, ara, no te sentit una autocensura absurda que sembla estar en la línia d'actuació de la dreta reaccionaria.
A qui convé aquesta polèmica?; de debò calia generar mala maror?; és aquest el moment oportú?; paga pena transmetre aquesta imatge a la societat?
Algú te la resposta?.
Aquestes sigles responen a la identificació d'una formació política amb la societat i la cultura d'un poble que, en compte, d'amagar o esborrar s'han de lluir perquè es tracta de dignificar la identitat dels valencians. Lluny queda la Transició on els socialistes feren un gran esforç amb renuncies importants per contribuir al consens i, ara, no te sentit una autocensura absurda que sembla estar en la línia d'actuació de la dreta reaccionaria.
A qui convé aquesta polèmica?; de debò calia generar mala maror?; és aquest el moment oportú?; paga pena transmetre aquesta imatge a la societat?
Algú te la resposta?.
miércoles, 26 de agosto de 2009
Sin Ted Kennedy
Los que le conocieron dicen de él que amaba lo que hacía. Ted Kennedy fue un animal político que siguió los pasos de sus hermanos mayores y, hasta el final, mantuvo el espíritu demócrata en todas y cada una de sus actuaciones políticas. Ha desaparecido un icono de la izquierda pero, además, su falta supone el ocaso de una dinastía política que marcó la vida de los americanos durante décadas.
miércoles, 22 de abril de 2009
El poder de las palabras
El acontencimiento del día es la a inauguración de la Biblioteca Digital Mundial (BDM) que la Unesco ha hecho hoy realidad en París. Ayer mientras leía la prensa, de repente, esta notcia fue como un rayo luz que lejos de cegarme iluminó mi día.
Esa biblioteca es, casi, como un sueño hecho realidad. El poder del conomiento albergado en los fondos de las grandes bibliotecas internacionales está accesible en formato digital para cualquier persona.
Enlace clave
* http://www.wdl.org/es
Esa biblioteca es, casi, como un sueño hecho realidad. El poder del conomiento albergado en los fondos de las grandes bibliotecas internacionales está accesible en formato digital para cualquier persona.
Enlace clave
* http://www.wdl.org/es
Suscribirse a:
Entradas (Atom)